La Dra. Montessori afirmà que el nen petit té una sensibilitat natural per al desenvolupament del llenguatge, el qual continua en els anys que segueixen l’aprenentatge de la seva llengua materna. El nen de 3, 4 i 5 anys té una veritable fascinació per les paraules, tant les parlades com les escrites. Aquesta fascinació moltes vegades li permet començar a llegir i a escriure abans de l’edat en què se li ensenya tradicionalment.

La presentació individual dels materials Montessori dins l’aula permet que la mestra aprofiti els períodes d’interès de cada nen. La instrucció en la lectura pot començar el dia en què el nen vol saber el que diu certa paraula o quan mostra interès en les Lletres de Lija. L’escriptura o la construcció de paraules amb l’alfabet mòbil quasi sempre anticipà a la lectura dins de l’ambient Montessori.

Després que el nen hagi après les Lletres de Lija, ja està llest per formar paraules amb l’Alfabet Mòbil. La guia prepara per aquesta activitat una bossa amb joguines representant paraules senzilles com: pa, llit, taula, tapa, etc. Primer, el nen selecciona l’objecte, per exemple taula i pronuncia el seu nom molt a poc a poc, quasi deletrejant-lo: t-a-u-l-a. Després, selecciona la lletra que representa el primer so i la col·loca junt a l’objecte. I així continua seleccionant cada lletra de cada so, fins acabar la paraula.

El nen es refereix a aquesta forma de construir paraules com escriptura. El fet que estigui manipulant material en aquesta etapa és important, perquè encara es concentra millor en alguna cosa que està fent amb les seves mans.

Generalment, el nen continua formant paraules durant un període bastant llarg. L’aula li ofereix una gran varietat d’objectes petits a més de fotografies que pot utilitzar per formar els seus noms. Gradualment, es va augmentant la dificultat de les paraules, per exemple començà amb la paraula “pou” i ara haurà d’escriure “plou”.

La lectura segueix naturalment després dels exercicis per a la construcció de paraules. Després de fer llista de paraules per diversos dies i setmanes, el nen arriba a adonar-se  poc a poc, que pot tornar a llegir les paraules que va escriure primer en la llista.

Tot i així, en pronunciar les paraules que ell mateix ha construït no suposa realment llegir. Llegir implica entendre les paraules que una altra persona ha construït. L’oportunitat se li presenta quan apareix un grup d’objectes amb un grup de targetes on els noms es troben impresos. Per tal que el nen col·loqui correctament les targetes al costat de cada objecte, ha de llegir la paraula en la targeta. Posteriorment, aparellarà les targetes amb la figura de l’objecte i les paraules, encara utilitzant les seves mans mentre realitza una percepció visual.

Els verbs se li presenten al nen per mitjà d’un grup de targetes vermelles que tenen impreses una sola acció en cada una. Els nens gaudeixen molt amb aquest exercici perquè han d’anar realitzant l’acció conforme van llegint cada targeta. Paraules com “camina, corre, salta”... etc. ,formen part del primer grup de targetes. Més endavant, les ordres es van complicant més: “Camina fins a la porta, obre la finestra”... La professora augmenta la dificultat de les ordres d’acord amb el progrés del nen.

Per construir paraules que continguin una combinació de consonants o una dificultat ortogràfica, els nens utilitzen dos abecedaris mòbils, de diferent color. Quan parlem d’una combinació de consonants ens referim per exemple a la “bl” com en “blau”, “pl” com en “plou”. Quan el nen comença a formar aquesta classe de paraules, utilitza un abecedari d’un color per formar la combinació i amb l’altre abecedari forma la resta de la paraula. Quan el nen treballa amb la “ll”, forma paraules com: “gall, vall, pollet, llibre”. Cada vegada que forma la “ll”, ho fa amb l’abecedari groc i  per exemple, la resta de la paraula la forma en verd.

Per formar paraules amb dificultat ortogràfica, el nen segueix el mateix procés que l’anterior, seguit per petits llibrets que tenen escrites paraules en cada pàgina. La dificultat ortogràfica està destacada en un color diferent a la resta de les lletres en la paraula. Per exemple el llibret il·lustrat “ce”, tindrà a la primera pàgina “cel”, en la segona “ cella”, “serrell” en la tercera, i així successivament. A l’aula Montessori trobarem un llibret per cada dificultat ortogràfica.

Poc a poc, el nen va aprenent paraules més complicades, paraules de dues i tres síl·labes, treballant amb una varietat d’exercicis de lectura que li ofereixen l’oportunitat d’escollir entre ells, i no per mitjà de la repetició monòtona d’un sol.

També els nens tenen a la seva disposició una gran diversitat de llibres que l’ajudaran a practicar la lectura. Se l’anima a llegir sobre les coses que li interessen, sense deixar de seguir el seu propi ritme.

Alguns nens comencen a llegir als 4 anys, altres als 5 anys i alguns fins als 6. L’edat no és important com  el moment propici en què cada nen comença a llegir. Si un nen comença molt aviat, pot succeir que no se li doni la llibertat necessària per continuar. Si se l’obliga a esperar, el seu període d’interès passa, i perd aquesta oportunitat única que és quan ell se sent impulsat pel seu entusiasme natural. La llibertat d’aula Montessori permet que l’interès de cada nen determini el seu progrés.

L’interès del nen en la lectura mai és sufocat per la monotonia, al contrari, es cultiva com l’arma més poderosa del seu futur aprenentatge. Al nen no se li fan preguntes com: “¿Perquè creus que la nena va córrer?”, que pot o no interessar-li  en aquest moment. Se l’anima a explorar els llibres per obtenir respostes a les seves pròpies preguntes, que poden ser sobre les granotes, coets, estrelles o cotxes de bomber.