Per poder escriure, el nen ha de desenvolupar una doble habilitat. Ha de memoritzar la forma de les lletres i els seus sons corresponents, a més de desenvolupar l’habilitat muscular necessària per controlar el llapis.

Per aclarir aquesta distinció, posem atenció al que succeeix si una d’aquestes fases no es perfecciona. Un nen vol escriure “didal”. Té bon control de la seva mà, però el seu coneixement de les lletres és encara una mica dèbil i escriu “bibal” molt clarament. Ara, si un nen sap totes les lletres perfectament però la seva mà encara no té el control que requereix, li serà complicat escriure cada lletra correctament.

Algunes vegades, aprendre ambdues habilitats al mateix temps pot crear en el nen frustració i desesperació. Per al nen és molt difícil tractar d’aprendre a escriure una lletra al mateix temps que està aprenent a moure el llapis per configurar-la.

Els materials que la Dra. Montessori dissenyà, ofereixen al nen l’oportunitat d’aprendre la forma i els sons de les lletres d’una manera completament independent del perfeccionament de l’habilitat motora. Per tant, el nen a l’aula Montessori aprèn a escriure no solament escrivint, sinó realitzant un número d’activitats estructurades amb propòsit, que el preparen directament i indirecta per l’escriptura.

El nen comença a aprendre les lletres de l’abecedari utilitzant les Lletres de “Lija”. Cada lletra de l’abecedari està traçada en paper de vidre, en tauletes de fusta individuals: les vocals en tauletes blaves i les consonants en vermelles. La professora o guia li ensenya com traçar les lletres amb els dits, en la mateixa direcció que segueix quan s’escriuen.

La utilització d’aquest material proporciona al nen tres impressions al mateix temps: veu la forma, sent la forma i escolta el so de la lletra que té davant , quan la guia la pronuncia en la presentació. El fet que la lletra està formada de paper de vidre, i no de tinta, convida al nen a traçar la forma. Aquest és un pas molt important en l’aprenentatge de l’escriptura. La repetició d’aquest exercici fixa el camí a seguir en el traç de cada lletra en la memòria muscular del nen.

En l’aula Montessori, el nen aprèn els sons fonètics de les lletres abans d’aprendre els noms de les lletres en l’ordre alfabètic. Els sons fonètics s’ensenyen primer perquè són els sons que el nen escolta en paraules. Per exemple, un nen pot escoltar la “t” al principi de la paraula “tapa”. El nen no escolta el so alfabètic “te”.

El nen capta per primera vegada aquests sons fonètics quan la guia li presenta les consonants amb les lletres de paper de vidre. Per exemple, quan es presenta la lletra “m”, la guia produeix el so “mmmmm” i no diu “eme”.

La guia cita exemples de paraules que comencen amb la lletra “m”, tal com: “mama, mà”, etc. Després, el nen repeteix el so i cita els seus propis exemples de les paraules que comencen amb la “m”.

El nen a l’aula Montessori aprèn a controlar el llapis pintant la superfície de figures traçades, per traçar el contorn o perímetre de les figures, el nen utilitza el material anomenat Inserció de Metall. Són deu peces de metall i cadascuna representa una figura geomètrica diferent. Després de seleccionar una figura i traçar-la en el paper, el nen l’omple amb el llapis de color que ha escollit.

Al principi els seus traços no són perfectes i s’estenen més enllà del contorn. Poc a poc, el nen aprèn a mantenir-los dins del límit. El progrés en el control muscular pot notar-se comparant els dissenys del nen setmana rera setmana i d’un any per l’altre. Finalment, el nen treballarà sobreposant dos o tres figures a la figura original, fent el seu disseny elaborat.

Encara que el treball amb les Insercions metàl·liques proporciona l’oportunitat d’experimentar amb color i disseny, no es considera com a part de l’art creatiu. Escaioles i pintures no s’utilitzen en aquesta activitat perquè el propòsit és sempre obtenir el control del llapis.

En algun moment, durant els anys que el nen passa en un saló de classe Montessori, alguna cosa extraordinària succeeix. Després de treballar per un temps amb les Insercions Metàl·liques i amb les Lletres de Lija, arriba un dia en que el nen pot formar paraules amb el seu llapis, Montessori anomenà  aquest fenomen: “L’explosió de l’escriptura”.

Quan l’escriptura comença d’aquesta manera tan espontània, el nen s’estalvia moltes hores d’esforç. Per ell, escriure és divertit perquè ja té control del llapis, la repetició que necessita per desenvolupar neteja i estil no el cansa.