Un nen petit s’enfronta al món que el rodeja utilitzant constantment tots els seus sentits. Per examinar un objecte nou, un nadó el mira, l’agafa entre les seves mans per sentir la seva textura i el seu pes, l’agita, el xupa o, fins i tot, prova de moldejar-lo. Utilitza naturalment tots els seus poders d’observació. La Dra. Montessori pensà que aquest era el temps ideal per donar-li al nen material que l’ajudés a aguditzar els seus sentits, permetent així entendre les moltes impressions que rep per mitjà d’ells.

Els materials Sensorials a l’aula Montessori ajuden al nen a estar alerta als detalls que se li ofereixen; primer, sensacions molt contrastades tal com vermell i blau i, després, diverses sensacions graduades com diferents tonalitats de blau. El material l’ajuda a conèixer el que és vermell i blau, a entendre el concepte de blau i finalment a reconèixer el color blau.

Cada material sensorial aïlla una qualitat definida com color, pes, forma, textura, mida, so, olor,...etc. Cadascun dels materials emfatitza cada qualitat en particular, disminuint o eliminant altres diferències. Encara que els cilindres de so són tots de la mateixa mida, la mateixa forma, el mateix color i la mateixa textura, es diferencien únicament pels sons que emeten quan el nen els agita.

La importància d’educar els sentits es pot il·lustrar amb un exemple del món adult. Tant per als adults com per als nens és possible rebre una certa quantitat d’impressions sensorials sense beneficiar-se’n. Dues persones assisteixen a un concert juntes. Una d’elles experimenta un gran plaer i, l’altra, amb la mateixa agudesa auditiva, solament sent avorriment i cansament. Les impressions no són suficients per si mateixes. La ment necessita educar-se i entrenar-se perquè pugui discriminar i apreciar.

Un nen petit pot romandre sense commoure’s al rebre impressions sensorials del seu medi ambient. El que ell necessita no són més i més impressions, sinó l’habilitat d’entendre el que està percebent. Els materials sensorials Montessori ajuden el nen a distingir, categoritzar i relacionar la nova impressió amb les impressions rebudes prèviament. La Dra. Montessori expressà que aquest procés és el principi del coneixement conscient. Aquest s’abasta quan la intel·ligència treballa concentradament en les impressions produïdes pels sentits.

Anem a descriure algun material sensorial, per exemple la mida en tres dimensions que se li presenta al nen amb la Torre Rosa. És una sèrie de 10 cubs graduats amb mida: des d’un centímetre al cub fins a deu centímetres al cub. Tots els cubs són iguals en color, forma i textura. Perquè el nen treballi amb aquest material, ha de distingir les diferents mides i construir una torre, començant pel cub més gran i acabant amb el cub més petit a la punta. El material té en si mateix el seu control d’error perquè si el nen col·loca els cubs en l’ordre incorrecte, es nota immediatament i fins pot ser que la torre es destrueixi.

L’Escala de Cafè li presenta al nen la diferència de mida en dues dimensions. És un grup de 10 prismes amb una mateixa longitud de vint centímetres però, l’amplada i l’alçada varien d’un centímetre a deu. Una altra vegada, el nen ha de col·locar els prismes en la graduació correcta, formant una estructura en forma d’escala. Amb aquest exercici, la guia o la mestra introdueix el concepte de grandària utilitzant els termes “gros- més gros; prim- més prim” amb els prismes corresponents com a exemple.

L’Escala Vermella ajuda el nen a reconèixer les diferències de mida en una sola dimensió- longitud. El nen ha de col·locar les barres en la seva seqüència correcta: de la més curta, que medeix deu centímetres de llarg, a la més llarga, que medeix un metre. Aquest exercici és semblant als anteriors, el nen pot controlar el seu propi error mitjançant el material. També ajuda a la guia a presentar els termes “curta- més curta; llarga- més llarga”. Aquest material proporciona al nen una base sensorial per aprendre a comptar quan comenci amb els exercicis de matemàtiques.

Les Ampolles d’Olor. Aquest material consisteix en dos grups d’ampolles, aquests són idèntics amb excepció de les substàncies que contenen, per exemple: canela, cafè, menta,...etc, cada ampolla conté una fragància diferent. Les substàncies estan dins de cada ampolla, cobertes per una tapa perforada perquè el nen les pugui olorar sense veure-les o sentir-les. Cada ampolla del primer grup té un company idèntic al segon grup. El nen combina els parells olorant minuciosament cadascun d’ells. La guia utilitza aquest exercici com una oportunitat per augmentar el vocabulari del nen ensenyant-li els noms de les substàncies que olora.

Les Tauletes de Colors. La primera presentació del color que se li dóna al nen és mitjançant sis tauletes de color: dues vermelles, dues blaves i dues grogues. Totes les tauletes tenen la mateixa mida, forma i textura i es troben dins d’una caixa petita. Solament es diferencien pel gran contrast de color. En aquest exercici el nen aparella les tauletes i aprèn els noms corresponents. En aquest exercici molt senzill treballen els nens més petits de les classes. La dificultat s’augmenta, augmentant més parells de colors. El nen aparellarà finalment onze parells diferents de tauletes de colors.

La Graduació de Colors és el següent pas en aquest exercici, els nens utilitzen una caixa que conté vuit tonalitats diferents de vuit colors diferents. Les tonalitats de cada color estan graduades, de la més clara a la més fosca. El nen ha de distingir la intensitat de les tonalitats  i col·locar les tauletes en ordre: de la més clara a la més fosca. Quan s’acaba l’exercici l’endreçament de totes les tauletes dóna la impressió d’un bonic arc de Sant Martí que atrau l’atenció dels nens.

Les Ampolles Tèrmiques, és un material que serveix per reconèixer les diferències en temperatura. Consisteix en sis petites ampolles de metall que la guia prepara quan el nen està llest per rebre la presentació. S’omplen dues ampolles amb aigua freda, dues amb aigua tèbia, i dues amb aigua calenta. Com que les ampolles són totes iguals, el nen les aparella tocant-les totes, i després les gradua de la més freda a la més calenta.

Les Tauletes Bàriques, consisteixen en una caixa que conté tres grups de tauletes de fusta; cada grup varia lleugerament en el seu pes. Les tauletes varien també de color; és per això que el nen efectua aquest exercici amb els ulls embenats. Aquest, elimina les diferències visuals i li permet agrupar les tauletes per pes, pesant-les i tractant de separar-les en dos munts, d’acord amb els termes: lleuger i pesat. Posteriorment, s’augmentarà la dificultat de l’exercici quan es barregin els tres grups. El nen pot corregir el seu propi treball traient-se la vena dels ulls i veient si totes les tauletes del mateix color estan en el mateix grup.

L’art d’escoltar atentament es mereix cultivar per tota la vida. Molts nens avui dia tenen el costum de “desconnectar-se” d’aquest món tan sorollós. No fan cap esforç per distingir els milers de sons que assalten les seves oïdes i, així, es retiren de les moltes oportunitats d’aprendre.

Escoltar atentament és una preparació vital per a la lectura. La Dra. Montessori ideà diversos exercicis o jocs sensorials que ajuden el nen a concentrar-se en sons determinats. En un dels jocs, el nen es tapa els ulls i se li demana que identifiqui els diferents sons de classe, com el soroll d’una finestra en obrir-la, tancar una porta, tancar un llibre, o vessar aigua. En un altre joc, el nen tracta d’identificar les veus dels seus companys sense veure’ls,...etc.

Els Cilindres de So, és un material per ajudar el nen a distingir les diferents intensitats del so. La Dra. Montessori dissenyà un material que consisteix en un grup de sis cilindres de fusta natural amb tapes vermelles. Cada cilindre conté una petita quantitat de diferents substàncies com: sal, arròs o una altra classe de llavors seques. Aquest grup de cilindres en té un altre que li correspon però amb tapes blaves. Cada cilindre en el primer grup té el seu company en el segon grup i ambdós produeixen el mateix so. El nen ha de trobar els parells, escoltant cadascun i aparellant-los. Posteriorment, graduarà els cilindres, del so més fort al més suau.

Al nen li agrada tocar-ho tot. Les experiències del seu món li arriben per mitjà de les mans en investigar el seu medi ambient. El nen pot utilitzar el sentit del tacte d’una manera més efectiva quan té els ulls tapats. Això elimina la possibilitat que el nen reconegui un objecte visualment, reptant-lo a reconèixer alguna cosa amb els seus dits. A l’aula Montessori, el nen comença les activitats tàctils amb la Bossa Misteriosa. Aquesta és una bossa que conté una col·lecció d’objectes familiars per al nen, com una tassa, una pilota, una corda, una tapa...etc. El nen pren cada objecte i l’anomena sense mirar-lo.

Més endavant se li presentaran les Taules d’Aspre i Llis, que l’ajudaran a diferenciar una superfície aspra d’una llisa.

Posteriorment, dins dels exercicis per al desenvolupament del tacte, el nen treballa amb un grup de vuit tauletes amb paper de vidre que li ofereix quatre textures diferents d’aquesta classe de paper. Les haurà d’aparellar, després graduar de la més aspra a la més llisa. Aquesta activitat prepara el nen per l’ús de les Lletres de paper de vidre que descriurem més endavant.

Les Teles. Un exercici paral·lel per l’educació del tacte consisteix en una caixa que conté diversos parells de tela de diferents materials com: llana, franel·la, seda, cotó fluix, vellut, punta, etc. En aquest exercici, el nen regira tots els parells, es tapa els ulls i identifica els parells sentint-los. El nen pot corregir-se l’exercici, traient-se la vena i veient si els seus parells són iguals. Mentre el nen treballa amb aquest material, pot anar aprenent els noms adequats de cada tela, donant-li així l’oportunitat d’ampliar el seu vocabulari durant els anys del període sensible per al desenvolupament del llenguatge.

Molts dels exercicis sensorials, per la seva naturalesa, contenen una preparació indirecta per l’aprenentatge acadèmic. Per exemple, el nen que ha d’aprendre a escoltar atentament podrà percebre les diferències tan subtils en els sons de les lletres. També els materials geomètrics són de gran importància perquè ajuden el nen a concentrar-se en les diferents formes.

Ja que la forma és la característica que defineix a cada lletra de l’abecedari, la Dra. Montessori dissenyà diversos exercicis sensorials perquè el nen aprengui a enfocar aquesta qualitat: els Sòlids Geomètrics, per començar. Aquest grup de sòlids de fusta, tots del mateix color i textura, aproximadament de la mateixa mida, però que es diferencien un de l’altre en la seva forma. El grup inclou el cub, l’esfera, el con, el cilindre, la piràmide, el prisma rectangular i el prisma triangular.

Els nens aprenen a reconèixer aquestes formes prenent-les a les seves mans, mirant-les curosament i jugant en grup, tractant d’identificar-les mentre un té els ulls embenats.També aprenen a relacionar els sòlids amb els objectes del seu medi ambient, per exemple: l’esfera és com una pilota, el cilindre és com un got, el con és com un gelat... etc.

Una part molt important d’aquesta activitat és la formació de vocabulari nou. Els nens adoren les paraules estranyes i per aquesta mateixa raó gaudeixen en pronunciar paraules com “cilindre, piràmide i prisma rectangular”. És més fàcil per als nens aprendre el que és una piràmide o una esfera si tenen l’oportunitat de tocar-los, ja que si no ho fan d’aquesta manera, més tard tindran dificultat en aprendre aquestes figures si se’ls presenten d’una forma abstracta. Quan aquests nens estudiïn geometria en un futur, tindran el vocabulari necessari basat en representacions concretes.

El Gabinet Geomètric presenta al nen les figures geomètriques planes. Aquest gabinet està format de sis calaixos amb peces de fusta representant els diferents tipus de triangles, diferents mides de rectangles, diferents polígons, diferents mides de polígons, diferents mides de cercles, figures irregulars de quatre costats i diverses figures limitades per línies corbes. Cada peça del material té un petit piuet en el centre de la figura, que permet al nen moure-la del seu marc fàcilment. El nen treballa amb aquest material com si fos un trencaclosques.

Posteriorment, el nen aparella les figures de fusta amb les mateixes figures impreses en targetes individuals, que s’agrupen en tres: el primer grup de targetes té la superfície de cada figura en blau, el segon grup té el perímetre de les figures traçades amb una línia blava gruixuda, i el tercer grup té el perímetre de la figura traçat amb una línia blava molt prima.

Conforme el nen va aparellant les figures de fusta amb tres grups de targetes, va fent la transició gradual de la figura sòlida a la figura traçada amb un llapis. Aquesta és una preparació indirecta al reconeixement de les diferents formes de les lletres i números.

Els Triangles Constructors són triangles de fusta amb colors brillants que el nen col·loca com si fossin parts d’un trencaclosques. Cada triangle té en un, dos o tres costats una línia negra pintada, que ajuda al nen en la construcció de diverses figures limitades per les línies rectes. Quan les figures ja estan formades, el nen pot veure que estan realment formades per dos, tres i quatre triangles.

La preparació indirecta per la tècnica motora de l’escriptura comença quan el nen treballa amb els Blocs de Cilindres. Aquests són quatre blocs de fusta allargats. Cada bloc conté deu peces en forma de cilindres, que són manipulats per mitjà d’un piuet en la part central superior de cada un. Els cilindres varien en diferents graduacions de profunditat i diàmetre. Primer el nen treballa amb un bloc. Treu tots els cilindres, els barreja, i després els torna a col·locar en els seus llocs respectius. L’exercici té el seu control d’error perquè cada cilindre encaixa perfectament en cada espai. Posteriorment, el nen treballa amb dos, tres i finalment quatre blocs al mateix temps. Finalment, el nen realitzarà tot l’exercici mentre té els ulls embenats.

Essencialment, aquest és un exercici sensorial en la discriminació de mides; no obstant, és també una activitat sensorial molt important, perquè el nen agafi el piuet dels cilindres amb els mateixos tres dits que utilitzarà per agafar el llapis. Cada vegada que el nen treballi amb aquest material, obté control en els músculs dels dits que utilitzarà per l’escriptura. Altres materials existents en l’aula Montessori que persegueixen el mateix propòsit són: les Peces del Geomètric, les Peces dels Mapes Trencaclosques de Geografia...etc.