La Dra. Montessori va escriure: “El treball del nen és crear l’home que arribarà a ser. Un adult treballa per perfeccionar el medi ambient però, un nen treballa per perfeccionar-se a si mateix”.

Aquesta decisió pot il·lustrar-se si ens imaginem a dues persones a la platja en un dia calorós. Una d’elles és un home intentant omplir un barril amb arena; l’altre és un nen omplint i buidant una cubeta amb arena. Si algú s’apropés a l’home oferint-li ajuda, aquest cediria gustosament la pala, però si es tractés d’ajudar el nen, seria inútil. Aquest s’aferraria més a la seva pala perquè el treball que realitza sol el pot fer ell mateix. Per mitjà de la repetició constant de certs moviments, el nen enforteix els seus músculs, perfeccionant la seva coordinació i obtenint confiança en una destresa particular. Ningú li diu al nen que ha d’omplir la cubeta amb arena; ell ho fa dirigit per una força natural innata. Utilitzant les inclinacions naturals del nen, la Dra. Montessori estructurà diversos exercicis per a la classe que ajuden a satisfer les seves necessitats per efectuar una activitat amb propòsit. Per aquests exercicis, ella utilitzà objectes familiars per al nen com: botons, raspalls, gerres, caixes, miralls... i moltes altres coses que un nen reconeix de les seves experiències a la llar.

El nen troba alguna cosa molt especial en aquestes tasques que l’adult pot trobar ordinàries com rentar plats, pelar vegetals i polir sabates. Aquests exercicis apassionen al nen perquè li permeten imitar els adults. La imitació és una de les forces més poderoses en els primers anys del nen.

Diversos exercicis de la Vida Pràctica requereixen l’ús de l’aigua que, naturalment, fascina els nens. Portar aigua en una gerra i vessar-la en un cubell petit ajuda el nen a perfeccionar la seva coordinació. Quan el nen es concentra en una activitat com rentar una taula, es van desenvolupant els seus períodes de concentració. També aprenen a posar atenció en petits detalls conforme va seguint la seqüència de l’exercici. Finalment, aprèn bons hàbits de treball quan en acabar cada exercici ha de retornar tot el seu material al seu lloc abans  que pugui començar una altra activitat.

Tot i que els exercicis de la Vida Pràctica semblin senzills i ordinaris, formen una part molt important del programa Montessori. Cadascun dels exercicis ajuda el nen a perfeccionar la seva coordinació per després treballar amb materials més complexos en les àrees acadèmiques. Sense concentració i atenció no hi ha aprenentatge. El nen aprèn a efectuar exercicis que l’ajuden gradualment a anar estenent els seus períodes d’atenció en determinades activitats.

Un altre exemple de material és Els bastidors de vestir, els quals són molt importants dins dels exercicis de la Vida Pràctica. Cada bastidor aïlla un aspecte del vestir i ofereix al nen l’oportunitat de perfeccionar aquesta destresa, repetint l’acció una i altra vegada perquè així arribi a ser independent a l’hora de vestir-se. Hi ha un bastidor per a cada un dels següents materials: botons, tanca de pressió, tanca, agulles de seguretat, mascle i femella, llaços,...

Ja que hi ha moltes oportunitats en la llar perquè el nen repeteixi els exercicis de la Vida Pràctica, els pares han d’animar els seus fills que es vesteixin, quan comencin a demostrar interès en diferents activitats. Si el nen vol rentar els trastos, organitzar objectes, polir la plata, abocar la llet..., els pares han de requerir el mateix procediment organitzat que es requereix dins l’aula, perquè els bons hàbits de treball es converteixin en part de la naturalesa del nen.